La guerra ja porta 365 dies de terror, de crits, de destrucció, de llàgrimes, de camins torçats, d’últimes vegades i de mort. 365 dies de guerra. Després de l’inici de la invasió russa, el vint-i-quatre de febrer del 2022, Ucraïna resisteix. Les forces de Vladimir Putin va iniciar la invasió d’Ucraïn
a de matinada atacant a la població civil de la capital Kiev. A la claror de la llum de la lluna, la vida es va tenyir de runa. Sota el propòsit de “la desmilitarització i desnazificació” d’Ucraïna, Putin va posar en marxa una invasió per prendre el control d’Ucraïna. No obstant això, la ràpida victòria que planificava el Kremlin ha quedat sotaposada a la ferma defensa d’Ucraïna. En un instant, Ucraïna va passar de ser un focus turístic europeu a encarnar l’esperit de tenacitat d’un país disposat a tot per sobreviure.
Aquest any ha retornat a Europa el temor d’una guerra al continent. Ucraïna i Rússia estan protagonitzant el conflicte bèl·lic més important en terres europees des de la transcendent guerra dels Balcans. Així doncs, aquest enfrontament està generant un clima d’incertesa i por que afecta a escala mundial a la mobilització turística entre països.
Tot just ens estàvem recuperant de les conseqüències de la Covid-19 i Catalunya estava assolint unes expectatives molt altes pel turisme d’aquest any. A més, el turisme rus s’estava convertint en un mercat turístic emergent. L’enfrontament de l’est ha provocat un xoc econòmic que ha fet trontollar tots els mercats.
D’acord amb les previsions de David Vendrell, director general de l’empresa de viatges InOut Barcelona Tours, la guerra entre Ucraïna i Rússia “és una mala notícia que alentirà tot el procés de reactivació que s’estava generant progressivament a Catalunya després dels dos anys de pandèmia que hem patit el sector hoteler i turístic”. Vendrell preveu “aspectes negatius que afectaran greument a la recuperació del turisme i l’economia del sector”. Afirma, però, que encara queden dies per les vacances estivals i que el distanciament territorial entre la guerra i la comunitat catalana és “considerable i no cal precipitar-nos escandalosament”. Així doncs, Catalunya aguanta la respiració desitjant aquestes dues esperances i l’increment de reserves . “No hem tingut cancel·lacions d’altres països, a escala global”, declara el director general de InOut Barcelona Tours. Alimentant aquest anhel, Vendrell creu fermament que “quan un conflicte està fora del teu entorn penses que no et pot afectar i, així, la reactivació pot ser més ràpida”.
Pel que fa als perfils turístics, Catalunya és potencialment atractiva pel turisme d’Amèrica Llatina, d’Àsia i, a nivells més pròxims, per Gran Bretanya i França. L’agència de viatges InOut publica les dades de les localitats catalanes que desperten un major interès pel turisme. Aquestes són els pobles medievals de la Garrotxa, els poblets de la Costa Brava i Costa Daurada, així com municipis de la província barcelonina, com Cardona.
Per aprofundir en els trets característics del turisme, cal destacar el sector territorial de la Costa Brava sud. És un dels focus de major interès de Catalunya a nivells turístics internacionals, especialment Blanes i Lloret de Mar. En relació amb la importància del turisme ucraïnès i rus al territori blanenc, Anna Portas Ros, directora de l’Associació d’Hostaleria de Blanes i dels hotels Beverly Park Blanes i Pi Mar ha declarat unes paraules. Portas assegura que el poble blanenc va ser dels primers municipis de rebre turisme rus a Catalunya. També al descriu com una destinació atractiva ja que és “una vila tranquil·la molt adient per famílies i ben connectada amb indrets d’interès, com Barcelona, Girona, Figueres, etc.”.
Així també ho pensa Jordi Urgell, regidor de Turisme a l’Ajuntament de Blanes, el qual afirma que el 2019 “tant el turisme rus, com l’ucraïnès era un dels mercats estratègics de Blanes” en el sentit que “de l’Europa de l’Est es rebia aproximadament un 17% de turistes, esdevenint, així, el tercer o quart emissor de turistes a la nostra destinació”.
Per altra banda, la zona marítima de Lloret de Mar també ha expressat la seva preocupació vers les conseqüències turístiques i econòmiques que pot tenir la guerra al seu municipi. El president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar, Enric Dotras, va descriure el turisme ucraïnès i rus com “d’estades llargues, amb poder adquisitiu i bastant usual al poble a la temporada estival”. A més, Dotras també va reconèixer que, inicialment, creien que l’enfrontament entre Ucraïna i Rússia “disposaria de menys gravetat” i, per tant, que per aquestes dates tan pròximes a Setmana Santa i vacances estivals, gaudirien “d’un turisme tan propens i creixent com el de fa dos anys, abans de la pandèmia”.
Prèviament a l’enfrontament bèl·lic, d’acord amb les previsions de l’Associació d’Hostaleria de Blanes, Anna Portas assegura que el pronòstic de turisme rus era “incert”. A partir de setembre de 2021, Putin va autoritzar la sortida dels russos, però el fet que la vacuna Sputnik no estava encara aprovada per l’OMS, hi havia la necessitat d’una PCR per entrar al país, cosa que dificultava els viatges. En relació amb el turisme ucraïnès a Blanes, aquest ja podia viatjar des de finals d’agost del 2021 i “s’esperava que aquest 2023 continuessin amb les operatives”. Altrament, d’acord amb les anàlisis de l’Ajuntament de Blanes, Urgell presenta els perfils turístics del municipi blanenc com a “famílies o parelles amb un nivell adquisitiu baix, que venen amb tot inclòs i organitzat”. A part de la despesa que poguessin fer en comerç o restauració que “en general no era molta i el que els interessava molt eren les visites culturals”.
Així també, el president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar reconeix que no disposa de “dades d’aquesta previsió”. Altrament, Enric Dotras motiva aquesta falta de turisme assenyalant que “a part de la guerra hi havia altres aspectes com la pandèmia, l’economia o la gestió dels visats que no ajudaven a aclarir les previsions del turisme de l’est per a aquest any vinent”. Els clients russos i ucraïnesos són importants pels hotels de Lloret de Mar, ja que, d’acord amb Dotras, es tracta d’un “client bo i potent de comerç d’alta qualitat, molt bo en l’àmbit cultural i gastronòmic”. En contraposició a l’opinió d’Urgell, però en el sentit del què diu Portas, considera el turisme rus i ucraïnès a Lloret com a distribuïdor de riquesa perquè “no es queda a l’hotel i la platja com els altres, es mou molt, i consumeix en comerços i restauració”.
Entre tots aquests punts analitzats en ambdós municipis s’hi respira un clima d’incertesa i temor vers l’impacte que es preveu que provoqui la guerra a l’hostaleria i, també, al comerç i restauració. Per una banda, Anna Portas assegura que l’efecte a Blanes serà negatiu per dos motius. En primer lloc, el turisme de l’est es caracteritza per ser bastant consumista i, per tant, “el comerç i oferta complementària a Blanes es veuran afectats”. En segon lloc, la pèrdua de poder adquisitiu i la pujada dels carburants “també afectaran a l’hora de viatjar als ciutadans europeus”. Per altra banda, Jordi Urgell presenta, també, una previsió bastant negativa, ja que a Blanes s’esperava un any de recuperació, però “la previsió de la inflació que causarà, és evident que afectarà el turisme”. A més, Urgell assegura que aquest augment del preu dels carburants és un indicador directe d’augment del preu en el viatge i, per tant, afectarà la capacitat d’estalvi de les famílies i, com a conseqüència, “un replantejament de les vacances”.
“No sabem la magnitud que tindrà, però que ens afectarà molt, segur”, assegura el president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar, Enric Dotras, que augura que gairebé segur no tindran “els vuit vols setmanals entre Ucraïna i Barcelona”, dels quals gran part tenien Lloret com a destí. El turístic municipi de Lloret de Mar preveu un efecte catastròfic que s’alimenta amb les creixents cancel·lacions que comencen a haver-hi i, per tant, Dotras preveu “un efecte negatiu de llarga durada”.
Davant d’un conflicte bèl·lic d’aquesta magnitud, és difícil preveure quina serà la conducta dels turistes a l’hora de viatjar i els diversos factors que intervindran. Els països enganxats a les fronteres d’Ucraïna Rússia és possible que perdin l’interès viatger i s’estacionin en els seus països fins que la situació es presenti més segura. No obstant això, el territori espanyol, situat a l’extrem sud-occidental del continent europeu, podria causar un efecte mitigador per al temor d’aquests països a sortir a l’exterior.
D’aquesta manera, Espanya es presentaria com a refugi per a tots aquests consumidors europeus de l’est. En temps d’incertesa, el viatger europeu sempre buscarà la seguretat lluny del conflicte i, per tant, marxarà cap a destinacions llunyanes que els facin sentir protegits. D’altra banda, el previsible augment dels preus als països d’Europa reduirà el poder adquisitiu dels seus ciutadans i, doncs, la seva capacitat de viatjar. En definitiva, la guerra d’Ucraïna, amb un desenllaç imprevisible, ha trastocat el turisme de temporada a la Costa Brava Sud i ha generat una gran incertesa en el seu futur
Deixa un comentari